Passejos per a perdre’s entre fulles caigudes i arbres de conte en paratges naturals a Navarra, Tenerife i Astúries
La tardor sempre resulta embriagadora amb els seus colors ocres, groguencs i vermellosos… un autèntic festival cromàtic! que cobra protagonisme als boscos. Espanya compta amb florestes que són un autèntic goig visual en aquesta època de l’any, ideals per a una escapada, viure un cap de setmana de desconexió o gaudir d’un pont llarg festiu. Des de B-Travel Blog et proposem tres boscos que et permetran perdre’t entre arbres centenaris i descobrir la màgia de la naturalesa, prendre fotografies postals inoblidables i escoltar crepitar les fulles caigudes.
La Selva d’Irati (Navarra)
Hagis, roures, avets, bedolls, salzes, falgueres i molses, entre d’altres, formen part de la indiscutible bellesa de la Selva d’Irati, una de les més conegudes del país. Es tracta de 17.000 hectàrees de naturalesa que la converteixen en la segona fageda-abetal més extensa i millor conservada d’Europa, després de la Selva Negra alemanya.
Irati, enclavat al Pirineu oriental navarrès, és ideal per sentir el bosc en totes les seves dimensions, trepitjant a la tardor el fullatge que recobreix el terra amb els seus tons ocres i escoltant el rumor de fons de les aigües i el so fugisser dels animals. Irati, el nom del qual en euskera ressalta l’abundància de falgueres, és un parc amb encanteri per caminar i, com no a la tardor, un paradís per la cerca de bolets i fongs, això sí, respectant els permisos regulats diaris. Irati compta, a més, amb una xarxa de senderes senyalitzades de diferents nivells de dificultat i extensió. I també amb abundància de llegendes, com la del ieti basco, Basajaun, el senyor del bosc a qui cal obeir perquè faci de protector de la teva visita.
Com arribar-hi?
Hi ha dos accessos per endinsar-se a la Selva d’Irati: per una banda, des d’Orbaizeta i per l’altra, des d’Otsagabia, on es troba a més el Centre d’Interpretació, un bon punt de partida per informar-se d’aquest enclau i el seu voltant.
Bosc de Muniellos (Astúries)
És tan únic i bell el bosc de Muniellos que només es permet l’accés a un màxim de 20 persones al dia. La sol·licitud del permís d’accés s’obre cada 15 de desembre i s’ha d’anar amb pressa abans que s’esgoti el contingent. Declarat Reserva de la Biosfera per la Unesco, el Bosc de Muniellos és la roureda més gran d’Espanya i una de les icones forestals d’Europa, situat dins el Parc Natural de les Fonts del Narcea, Degaña i Ibias, a Astúries. Les seves 2695 hectàrees de terreny monstruós i arbrat projecten a la tardor una estampa cromàtica capaç de deixar-te sense paraules. La seva bellesa irresistible és deguda a espècies com el roure albar, espècie dominant a la zona amb molts exemplars centenaris. Però també és escenari d’hagis, teixos, freixes, salzes, avellaners i bedolls, entre altres. Ossos bruns, gats muntesos, llops, cabirols, isards o senglars també han trobat un refugi protector al bosc de Muniellos, tot i que habitualment no es deixen veure pels humans. Hi ha dos bons recorreguts per Muniellos, de dificultat variable. El més suau és el que segueix el riu, d’uns 14 quilòmetres de llarg, amb pendent assequible excepte un tram exigent al final. Més dura és la ruta de Fonculebrera, de 20 quilòmetres, amb fortes pendents i trams de pedra. Les dues excursions parteixen del Centre de Visitants de Tablizas i obliguen a portar les provisions necessàries.
Com arribar-hi?
L’opció més fàcil és fer-ho des de Cangas del Narcea, anant cap a Ventanueva fins a Moal, on s’agafa el desviament a Tablizas, el punt d’inici del recorregut del bosc. Una altra opció és per Villablino, al nord de la província de Lleó.
*Dada important: I si no hi ha places què faig? Encreua els dits! Bromes a part, sol haver-hi baixes en els torns concedits, així que si passaves per allà i no tens reserva, sempre pots provar fortuna. Però la millor opció és que planifiquis la visita amb temps.
Sendera del Bosc Encantat (Tenerife)
Un altre passeig romàntic ideal per a la tardor és la sendera del bosc encantat a la Reserva Integral d’El Pijaral (Parc Rural d’Anaga) a Tenerife. Aquest bosc està protegit i compta amb un contingent de 45 visitants per dia. Quan vegis les formes retorçades dels arbres, les molses que grimpen fins a les branques, i les selves de falgueres creuràs que has entrat a un conte infantil. Un paisatge sorprenent a les illes Canàries, càlides i acollidores però amb racons ocults per a explorar. Si volem recórrer tot el bosc, hem d’agafar la ruta circular d’uns 7 quilòmetres que es completa en poc més de quatre hores, amb calma i gaudint de l’entorn, buscant al violeta d’Anaga, una flor autòctona. És una caminada plaent per la gran diversitat de falgueres, inclosos els “píjaras”, una espècie arborescent de fins a tres metres de longitud de la qual pren el nom la zona. L’excursió per aquest paratge permet desconnectar, oblidar-se del temps i barrejar-se amb vegetació i espècies en perill d’extinció. I amb visites admirables, com la del Roque Anambro.
Com arribar-hi?
La millor opció és el cotxe, per anar al massís d’Anaga, a l’est de la illa, tot i que hi ha bona comunicació amb transport públic. Des de Santa Cruz de Tenerife s’ha de buscar la carretera TF-12 en direcció a San Andrés i sortir per El Bailadero per seguir per la TF-123 en direcció Chamorga, en una hora de recorregut, aproximadament.
